6 d’octubre, 2019, Tehran

M’he quedat assegut als marbres que voregen l’estació de metro, i la protegeixen de la selva que s’ha convertit el tràfic a aquestes hores de la tarda. De tant en tant, una ambulància intenta fer-s’hi lloc amb la sirena apagada. Em pregunto si les obrís, si també intentaria fer-se’n un, de lloc, la cançó de les sirenes entre els sorolls de la ciutat. Aquí, sobre els marbres, els dies d’algunes persones que hi jeuen, reposen. Una dona alça la mirada perduda a les persones que surten del metro. Una jove em mira, s’asseu prop meu i escolta música, fins que sent que li arriba l’hora de baixar sota terra. Fins i tot dos homes obren una taula portàtil, prenen te i juguen a escacs. En aquesta petita plaça el silenci fa remor, per sota del bramul i el pas de la multitud. No sé si han nascut amors aquí; ni, tampoc, si algú ha parat a plorar un mort. Sí que la tristesa de l’iraní i la iraniana davant la buidor és noble i elegant. “Si la mort tingués més valor que tot això, juro que mai fugiria d’ella” (Ahmad Shamloo)

One thought on “6 d’octubre, 2019, Tehran

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

aïllat [...a recer de l'abisme]

Blog de l'escriptor J. M. Vidal-Illanes

Postgrenoblisme

Al final et cremes

un vallesà amb turbant

del Mediterrani cap a Orient

Create your website with WordPress.com
Per començar
%d bloggers like this: